Salta al contingut
La ciutat que deixa ombra

47 / 48

✕
Una filera de cases antigues s'aferra a la riba. Les façanes de pedra, els balcons de fusta, les finestres i les teulades dibuixen una arquitectura que sembla haver crescut al mateix ritme que el riu.  La llum de la tarda il·lumina les parets, mentre les ombres dels arbres s'hi projecten com una segona arquitectura. A sota, l'aigua continua el seu curs, gairebé amagada.  És una fotografia de Vic que parla de la relació entre ciutat, natura i memòria. Les cases semblen quietes, però el riu no s'atura mai.
Les cases guarden la memòria dels qui hi han viscut. El riu guarda el secret de tot allò que ha passat.David Teulats · Adoberies, Vic · 8 de novembre del 2026

Les cases que miren el riu

El riu no recorda Les cases s'han quedat. Han vist passar generacions, han escoltat converses darrere les finestres i han guardat silencis entre les seves pedres. Els balcons encara miren cap al mateix lloc. Però el riu no. El riu no s'atura per contemplar les façanes, ni espera que algú recordi el seu recorregut. Passa. S'endú les fulles, les ombres, les paraules que cauen des dels balcons. I potser aquesta és la diferència entre nosaltres i les cases: nosaltres voldríem retenir-ho tot. Les cases resisteixen. El riu continua. I entre tots dos hi ha una ciutat que intenta comprendre què vol dir durar.
Escolta la veu de Piath
0:00 / 0:55