Salta al contingut
La ciutat que deixa ombra

48 / 48

✕
Un retrat en blanc i negre d'una dona jove, capturada en un instant de contemplació. Té el rostre girat cap a un punt fora de l'enquadrament i la mirada elevada, com si alguna cosa hagués despertat la seva atenció.  El contrast extrem entre el blanc del fons i el negre dels cabells crea una imatge gairebé gràfica. La figura sembla emergir del silenci. El braç s'estén cap a un costat i el seu gest suggereix una acció que la fotografia no acaba d'explicar.  David no ens mostra què mira. Ens mostra el fet de mirar.  I aquesta absència és precisament el que dona força al retrat: la mirada apunta cap a un lloc que només existeix fora de la fotografia.
No sempre mirem allò que existeix. De vegades mirem allò que encara podria existir.David Teulats · Vic · 8 de novembre del 2026

Bella Chiao

Més enllà No miro el que tinc davant. Miro una mica més enllà. Allà on les coses encara no tenen forma, on les paraules encara no han decidit què volen dir. Potser busco alguna cosa. Potser només he deixat de mirar el que tothom mira. Hi ha una manera d'estar al món que consisteix a no conformar-se amb allò que els ulls troben. Mirar amunt, mirar enllà, mirar cap a dins. Perquè de vegades el més important d'una fotografia no és allò que hi apareix, sinó aquell lloc invisible cap on algú ha decidit dirigir la mirada. Potser el futur comença exactament aquí: en allò que encara no podem veure.
Escolta la veu de Piath
0:00 / 0:49