Salta al contingut
La ciutat que deixa ombra

46 / 48

✕
Una estructura de pedra antiga s'aixeca sobre el pas del temps. Els arcs s'entrellacen, sostenint-se els uns als altres, mentre la llum travessa les obertures i dibuixa diferents paisatges a cada costat.  La fotografia està presa des d'un punt de vista baix, gairebé arran de terra. Aquesta perspectiva dona monumentalitat a la construcció i ens fa sentir petits davant la seva persistència.  Les pedres conserven marques de moltes generacions. Al fons, la vegetació continua creixent i la ciutat moderna apareix discretament entre els arcs.  És una imatge sobre allò que roman. Un pont no només uneix dues bandes: també connecta diferents temps.
Construïm ponts amb pedres per travessar rius; construïm ponts amb memòria per no perdre'ns els uns als altres.David Teulats · Vic · 8 de novembre del 2026

El temps també construeix ponts

Entre dues ribes Hi ha pedres que han vist passar més vides que nosaltres. Han sentit passos, converses, comiats, retrobaments. Han suportat la pluja i el pes dels anys sense preguntar qui les travessava. Un dia vam construir ponts per arribar a l'altra banda. Després vam descobrir que també necessitàvem ponts entre nosaltres. Entre allò que vam ser i allò que encara podem ser. Entre la memòria i l'esperança. Entre tu i jo. Miro aquests arcs i penso que potser la veritable arquitectura no consisteix a aixecar murs, sinó a construir espais perquè algú altre pugui passar. Perquè un pont només existeix quan algú el travessa.
Escolta la veu de Piath
0:00 / 0:50