Salta al contingut
La ciutat que deixa ombra

45 / 48

✕
Títol: Una partida sense jugadors Descripció  Un tauler d'escacs ocupa una taula de pedra enmig d'un parc. Al centre, una llauna vermella de cervesa substitueix totes les peces. No hi ha reis, ni reines, ni cavalls. Tampoc no hi ha contrincants.  Al voltant, els bancs esperen, els arbres projecten ombres i el parc continua respirant.  La composició té un punt d'ironia: un espai preparat per al pensament estratègic, ocupat per un objecte quotidià. El joc sembla haver quedat suspès, com si algú hagués abandonat la partida per anar a buscar alguna cosa.  David transforma una escena banal en una pregunta sobre el joc, el temps i les decisions.
La vida no és guanyar la partida. És descobrir qui mou les peces i per què continuem jugant.David Teulats · Vic · 8 de novembre del 26

Una partida sense jugadors

Escac al temps La vida és una partida que ningú no ens ha ensenyat a jugar. Movem les peces sense conèixer totes les regles. De vegades avancem. De vegades retrocedim. De vegades ens quedem quiets esperant que l'altre mogui. Però avui no hi ha reis ni peons. Només un tauler, una taula de pedra i una llauna al mig de la partida. Potser algú s'ha cansat de jugar. Potser ha marxat sense acabar. O potser ha descobert que no totes les partides necessiten un guanyador. Els arbres continuen creixent. Les ombres canvien de lloc. I el tauler espera. Perquè el temps no juga als escacs amb nosaltres. El temps simplement mou. I nosaltres en diem vida.
Escolta la veu de Piath
0:00 / 0:58