Darrere els barrots
El que queda tancat
Hi ha portes
que no sabem si s'han tancat
per protegir-nos
o per impedir-nos sortir.
Darrere els barrots
hi ha un espai sense nom.
Potser hi havia vida.
Potser algú hi esperava.
Potser només hi queda
la memòria de les coses.
La pedra resisteix.
El ferro s'oxida.
La molsa avança.
La natura no demana permís
per recuperar allò
que els humans abandonem.
Miro cap a dins
i només trobo foscor.
Però potser la foscor
no és l'absència de llum.
Potser és tot allò
que encara no hem gosat mirar.
I penso:
quants barrots construïm
al voltant de nosaltres mateixos
i després anomenem
llibertat
l'espai que ens queda?
Escolta la veu de Piath
0:00 / 0:53
