Salta al contingut
La ciutat que deixa ombra

43 / 48

✕
Una figura humana s'inclina sobre una barana, al costat de l'aigua. El rostre queda parcialment ocult i una mà sembla acostar-se a la cara, com si aquell instant demanés intimitat.  Al fons, el paisatge es desfà en formes desenfocades: arbres, arquitectura, reflexos. La barana traça una diagonal que ens condueix cap a la figura i separa dos espais: el lloc des d'on mirem i aquell altre món que s'estén més enllà.  El tractament sèpia i el desenfocament converteixen l'escena en un record. No sabem què pensa aquesta persona, ni què contempla. David no ens ofereix una resposta; ens deixa davant d'una presència.
Hi ha silencis que no necessiten resposta. Només un lloc on poder reposar la mirada.David Teulats · Vic, Parc Balmes · 8 de novembre del 2026

A l'altra banda del silenci

Mirar l'aigua Hi ha dies que ens aturem davant d'un riu sense saber què hi busquem. Potser una resposta. Potser un rostre. Potser aquella part de nosaltres que el soroll dels dies ha anat amagant. Ens inclinem sobre l'aigua i mirem passar allò que ja no podem retenir. L'aigua no pregunta. No jutja. No guarda cap promesa. Només passa. I nosaltres, agafats a una barana, intentem entendre si som qui mira o allò que passa. Potser el silenci no és l'absència de paraules. Potser és aquell instant en què deixem de buscar una resposta i, simplement, ens quedem.
Escolta la veu de Piath
0:00 / 0:48