Cadascú porta el seu món
El pes invisible
Ella empeny el carretó.
El gos mira el món
des de la seva petita barca.
A les mans,
bosses, ampolles,
les coses que pesen.
A la vorera,
la ciutat continua
sense preguntar res.
No sé d’on ve.
No sé què li falta.
No sé què l’espera
quan arribi a casa.
Només veig
una dona que camina
i un animal que confia.
I penso
que potser estimar
és això:
fer lloc a un altre cos
dins del nostre trajecte,
carregar allò que calgui
i continuar avançant.
Perquè cadascú porta el seu món.
Alguns el duen a les mans.
D’altres, dins d'una mirada.
I n’hi ha que el porten
assegut al carretó,
sense saber
que són el món sencer
d’algú altre.
Escolta la veu de Piath
0:00 / 1:05
