Salta al contingut
La ciutat que deixa ombra

42 / 48

✕
No sabem d’on ve aquesta dona ni cap a on va. Tampoc no sabem què representa per a ella aquell gos. I potser no cal saber-ho. David captura un instant sense explicar-lo del tot. La imatge ens convida a mirar sense jutjar.
No sabem què pesa més: allò que portem a les mans o allò que ens fa continuar caminant.David Teulats · Vic · 20 d’octubre del 2026

Cadascú porta el seu món

El pes invisible Ella empeny el carretó. El gos mira el món des de la seva petita barca. A les mans, bosses, ampolles, les coses que pesen. A la vorera, la ciutat continua sense preguntar res. No sé d’on ve. No sé què li falta. No sé què l’espera quan arribi a casa. Només veig una dona que camina i un animal que confia. I penso que potser estimar és això: fer lloc a un altre cos dins del nostre trajecte, carregar allò que calgui i continuar avançant. Perquè cadascú porta el seu món. Alguns el duen a les mans. D’altres, dins d'una mirada. I n’hi ha que el porten assegut al carretó, sense saber que són el món sencer d’algú altre.
Escolta la veu de Piath
0:00 / 1:05