El món al revés
Hi ha dies
que la realitat
no necessita canviar.
Només necessita
que la mirem
des d'un altre costat.
La pell es torna blava.
La llum es torna fosca.
Els rostres perden
el seu nom.
I, tanmateix,
continuem caminant.
Potser això és viure:
reconèixer-nos
quan el món
ja no s'assembla
al que ens havien ensenyat.
Miro aquesta fotografia
i no sé què és real.
La persona?
L'ombra?
El reflex?
O aquesta estranya certesa
que de vegades
només veiem la veritat
quan la realitat
es posa del revés.
