La ciutat que deixa ombra
Avui no he fotografiat la ciutat.
He fotografiat
la meva manera
de caminar-la.
No hi soc jo.
Només la meva ombra,
allargada sobre les pedres,
com si el cos hagués marxat
i hagués deixat enrere
la seva pregunta.
Davant meu,
una forma blanca
m’espera al mig del carrer.
No sé si és una cosa,
un animal,
una màquina
o una porta.
Potser no cal saber-ho.
Continuo caminant.
Perquè mirar
també és deixar una ombra.
I potser tota fotografia
és això:
una manera de demostrar
que hi vam ser
sense haver de sortir-hi.
