Salta al contingut
La ciutat que deixa ombra

31 / 48

✕
Una vorera de Vic travessa la fotografia com un camí. Al centre, una gran ombra humana avança cap a una estructura blanca que sembla gairebé una criatura que espera. Al voltant, arbres, cotxes, edificis i persones continuen la seva vida quotidiana. Però el protagonista no és ningú que aparegui físicament. És l’ombra de qui mira. David no hi és, però la seva presència ocupa gairebé tota la fotografia. La ciutat queda davant seu i, alhora, sota seu.
No sempre cal aparèixer per deixar petja. De vegades, només cal caminar.David Teulats · Vic · 4 d’octubre del 2026

La ciutat que deixa ombra

Avui no he fotografiat la ciutat. He fotografiat la meva manera de caminar-la. No hi soc jo. Només la meva ombra, allargada sobre les pedres, com si el cos hagués marxat i hagués deixat enrere la seva pregunta. Davant meu, una forma blanca m’espera al mig del carrer. No sé si és una cosa, un animal, una màquina o una porta. Potser no cal saber-ho. Continuo caminant. Perquè mirar també és deixar una ombra. I potser tota fotografia és això: una manera de demostrar que hi vam ser sense haver de sortir-hi.