Salta al contingut
La ciutat que deixa ombra

30 / 48

✕
A Vic, com a moltes altres ciutats catalanes, el conflicte polític no queda tancat als parlaments, als tribunals o als discursos dels polítics. Baixa al carrer. Es manifesta en banderes, cartells, adhesius, símbols i pintades. Aquesta fotografia en conserva una mostra: una frase escrita sobre una paret que expressa hostilitat envers Espanya. Però la imatge no vol demostrar que aquesta sigui l'única veu existent. Al contrari: la seva força documental prové precisament de formar part d'un paisatge de missatges confrontats, on també poden aparèixer expressions contràries al catalanisme o a la independència. La paret, així, deixa de ser simplement una paret. Es converteix en mirall del conflicte.
Una ciutat també escriu la seva història amb les paraules que voldria poder esborrar.David Teulats · Vic · 4 d’octubre del 2026

Les parets també prenen partit

La ciutat parla quan els polítics callen. Ho fa amb pintura negra, amb esprai, amb una paraula mal escrita i una ràbia que no necessita gramàtica. PUTA ESPANYA. Demà potser serà una altra paret. Un altre crit. Una altra resposta. Perquè el carrer no té una sola veu. Té ferides. I les parets les guarden totes. Jo no miro aquesta pintada per saber qui té raó. La miro per entendre què ens ha passat. Perquè quan un conflicte arriba fins a les parets, ja no és només política. És paisatge. És memòria. És nosaltres mirant-nos sense saber encara com tornar a parlar.
Escolta la veu de Piath
0:00 / 0:55