Les parets també prenen partit
La ciutat parla
quan els polítics callen.
Ho fa amb pintura negra,
amb esprai,
amb una paraula mal escrita
i una ràbia que no necessita gramàtica.
PUTA ESPANYA.
Demà potser serà
una altra paret.
Un altre crit.
Una altra resposta.
Perquè el carrer
no té una sola veu.
Té ferides.
I les parets
les guarden totes.
Jo no miro aquesta pintada
per saber qui té raó.
La miro
per entendre què ens ha passat.
Perquè quan un conflicte
arriba fins a les parets,
ja no és només política.
És paisatge.
És memòria.
És nosaltres
mirant-nos
sense saber encara
com tornar a parlar.
Escolta la veu de Piath
0:00 / 0:55
