La ciutat també es dona la mà
No sé què s’han dit.
Potser res.
Potser només
han deixat que les mans
parlessin.
Un cos assegut.
Un cos dret.
I entre tots dos
cap distància.
La ciutat posa voreres,
portes, escales,
semàfors, fronteres.
Ells només necessiten
un gest.
Una mà.
Una mirada.
I durant un instant
el carrer deixa de ser carrer.
Es converteix en nosaltres.
Escolta la veu de Piath
0:00 / 0:39
