El que gira el cap
Caminava davant meu.
Un desconegut.
Com tots els desconeguts
que travessen una ciutat
sense saber
que algú els està mirant.
I aleshores
va girar el cap.
Només un instant.
Però un instant
pot trencar l'anonimat.
Ja no era
un home que passava.
Era algú
que m'havia mirat.
La ciutat és plena
de persones que no coneixerem mai.
Però de vegades
una mirada
obre una esquerda
en la distància.
I durant aquell segon
no hi havia fotògraf
ni fotografiat.
Només dos desconeguts
compartint
el mateix instant.
Potser mirar
és també deixar-se mirar.
