Salta al contingut
La ciutat que deixa ombra

33 / 48

✕
Un home camina davant de l'objectiu i, enmig del moviment, gira el cap cap a David. La imatge, convertida gairebé en un dibuix en blanc i negre, accentua les línies de l'arquitectura: l'arc, la pedra, les finestres, el carrer. Però és aquest gest —girar el cap— el que ho canvia tot. No sabem si l'home ha sentit la càmera, si ha reconegut David o simplement mira enrere. I precisament aquesta incertesa fa que la fotografia tingui vida: algú que era anònim durant un instant entra en relació amb qui mira.
Un desconegut deixa de ser-ho quan et retorna la mirada.David Teulats · Vic · 4 d’octubre del 2026

El que gira el cap

Caminava davant meu. Un desconegut. Com tots els desconeguts que travessen una ciutat sense saber que algú els està mirant. I aleshores va girar el cap. Només un instant. Però un instant pot trencar l'anonimat. Ja no era un home que passava. Era algú que m'havia mirat. La ciutat és plena de persones que no coneixerem mai. Però de vegades una mirada obre una esquerda en la distància. I durant aquell segon no hi havia fotògraf ni fotografiat. Només dos desconeguts compartint el mateix instant. Potser mirar és també deixar-se mirar.