Salta al contingut
La ciutat que deixa ombra

40 / 48

✕
Una fulla groguenca descansa sobre el paviment. Encara conserva el nervi central, les ramificacions, una mica de verd. No és completament morta, però tampoc ja pertany a l'arbre. La ciutat queda reduïda a una superfície grisa. I sobre aquesta grisor, una cosa mínima reclama la mirada. És una imatge molt silenciosa. Després de tantes persones, rostres, carrers i conflictes, David s'atura davant d'una fulla. Com si la ciutat, per un instant, respirés a terra.
També les coses que cauen poden continuar deixant color.David Teulats · Vic · 4 d’octubre del 2026

El que cau

Ha caigut. Ningú no l'ha vist caure. Ningú no s'ha aturat. Els cotxes continuen. La gent camina. La ciutat té pressa. I ella, quieta, ha decidit quedar-se. Encara porta una mica de verd a les venes. Com nosaltres. També nosaltres anem perdent coses sense saber exactament quan han caigut. Una edat. Una persona. Una paraula. Una por. Una esperança. I un dia ens trobem a terra, mirant el cel des d'una altra banda. Potser morir no és desaparèixer. Potser és canviar de lloc dins del mateix món.
Escolta la veu de Piath
0:00 / 0:45