Cap per avall
Ens han dit
que la vida
s'ha de mirar dreta.
Però jo no me'n refio.
Hi ha dies
que cal posar-la
cap per avall.
Canviar la llum.
Canviar els colors.
Canviar el lloc
des d'on mirem.
I aleshores apareix
una cosa que abans
no vèiem.
Un cos.
Uns braços.
Una rialla.
Una cadira
que espera.
Una escala
que puja
sense preguntar
qui pot pujar-la.
Potser viure
no és mantenir-se dret.
Potser viure
és aprendre
a celebrar també
quan el món
no està en la seva posició.
I si tot cau,
nosaltres
encara podem
aixecar els braços.
Escolta la veu de Piath
0:00 / 0:51
