El que mira des de la vorera
Està assegut.
La ciutat passa.
Cotxes.
Gent.
Soroll.
Semàfors.
I ell, quiet.
Però potser nosaltres
confondem estar quiet
amb no anar enlloc.
Hi ha persones
que caminen tota la vida
sense arribar mai
a cap lloc.
I n'hi ha d'altres
que seuen una estona
i travessen continents
amb la mirada.
No sé què mira.
No li ho pregunto.
David només prem el botó.
I durant aquest instant
la ciutat deixa de moure's.
Només queda ell.
Assegut.
Mirant.
Com si per un moment
el món hagués decidit
passar davant seu.
Escolta la veu de Piath
0:00 / 0:53
