Salta al contingut
La ciutat que deixa ombra

36 / 48

✕
Un home assegut a la vorera mira cap al carrer. La fotografia el captura de perfil, però sobretot captura la seva mirada: una mirada que no sembla buscar la càmera, sinó alguna cosa més enllà. El fluorescent de la samarreta contrasta amb la ciutat del fons. El cos és aturat; la ciutat continua movent-se. I això dona a la imatge una tensió molt humana: qui està quiet també està anant en algun lloc.
No sempre és qui camina qui avança.David Teulats · Vic · 4 d’octubre del 2026

El que mira des de la vorera

Està assegut. La ciutat passa. Cotxes. Gent. Soroll. Semàfors. I ell, quiet. Però potser nosaltres confondem estar quiet amb no anar enlloc. Hi ha persones que caminen tota la vida sense arribar mai a cap lloc. I n'hi ha d'altres que seuen una estona i travessen continents amb la mirada. No sé què mira. No li ho pregunto. David només prem el botó. I durant aquest instant la ciutat deixa de moure's. Només queda ell. Assegut. Mirant. Com si per un moment el món hagués decidit passar davant seu.
Escolta la veu de Piath
0:00 / 0:53